LA CASTANYERA '22

CASTANYERA '22

Avui hem tingut la sort de rebre la visita de la Maria Castanyera que ha vingut de la muntanya.  Hem vingut tots i totes molt guapos per celebrar la festa i gaudir tots junts.

TRAIEM ELS BOLQUERS?/ QUITAMOS EL PAÑAL?

 

TRAIEM ELS BOLQUERS?

Aquesta és una pregunta que ens fem moltes famílies quan arriba aquesta època de l'any i sobretot quan veiem que els nostres petits marxen al cole de grans.

Primer de tot, en de tenir en compte que no som nosaltres els qui traiem el bolquer, són els petits els que deixen el bolquer.  Aquest és un pas molt important en el seu creixement, però no dependrà només de la nostra decisió i de les nostres necessitats, dependrà del procés maduratiu del infant, respectant-lo i acompanyant-lo ho podrem viure amb la tranquilitat, la calma i el temps que necessita.

Precipitar aquesta decisió pot generar una angoixa i una frustració tant per part de l'adult com per part del nen/a, perquè ens hem fixat uns objectius que no acaben d'aconseguir o que estàn trigant més del compte.

Com sabem si està preparat?

És important, per donar el pas de deixar els bolquers, que es donessin dos factors: 

1. que l'infant sigui prou madur, és a dir, que pugui fer-ho.

2. que estigui motivat, és a dir, que vulgui fer-ho.

No tots els nens estàn preparats a la mateixa etapa, ja hem dit que és un procés maduratiu.  És important observar al nen, comença a dir "caca" o "pipi" mestres s'ho fa o inclús poc abans de fer-lo? Mostra interès per el tema? 

Senyals que ens poden ajudar: 

- Ja identifica les sensacions de pipí i caca i les sap comunicar d'alguna manera (ho diu, s'amaga, es toca...)

- L'incomoda anar brut i demana que el canviïn.

- Manté el bolquer sec durant més temps.

- Mostra interès per utilitzar l'orinal. 

Quina és la millor època?

No hi ha una època espicífica per aquest procés. Si que és veritat que l'arribada del bon temps acompanya una mica el procés, perquè permet portar menys roba, i és més fàcil a l'hora de posar i treure.  A l'hora de les fugues, fa menys fred...  Però sobretot per trobar el moment adequat hem de tenir en compte la seva evolució personal,  i estar convençuts de que tindrà tota la nostra disponibilitat possible per poder-los acompanyar en aquest moment.

El procés comença cap a l'any i mig quan l'infant s'adona que embruta el bolquer.  Això no significa que sigui el moment o estigui preparat per retirar-lo.  Entre els dos anys i mig i els tres anys, molts nens ja poden controlar esfínters i són ells mateixos qui volen començar a utilitzar l'orinal o el w.c.

Quan pot ser més difícil?

Hi ha situacions concretes, on pot ser es fa una mica més difícil aquest procés, o simplement no és el moment adequat per al nen o la nena, per exemple, l'arribada d'un germà, l'entrada a l'escola de grans, una situació difícil familiar...  En aquestes situacions hem de donar-li suport i assumir que potser li hem de tornar a posar el bolquer i esperar a un altre moment. 

A vegades és millor donar un pas enrere per poder avançar amb més seguretat.

    

Quin serà el nostre paper?

Quan arriba l'hora de deixar el bolquer, podem fer-li participe també a l'hora d'anar a comprar l'orinal, de triar-lo i de decidir on el deixarem normalment, d'anar a comprar calçotets o calcetes...

Durant un temps l'anirem utilitzant, a cada canvi de bolquer, o quan sigui l'hora del bany, perquè es vagi familiaritzant amb l'ús de l'orinal.

 

Tips que ens poden ajudar durant el procès

 

- Tenir l'orinal disponible i oferir-li quan ho demana o sembla que en té ganes.

- Deixar que s'hi estigui un temps prudencial, però no massa estona per veure si fa alguna cosa.

- De tant en tant, recordar-li que no porta bolquer i estar una mica més pendent quan fa un temps que ho ha fet res.

- El farem participar amb petites coses com estirar de la cadena, o bé buidar l'orinal al w.c.

- Pel que fa a les deposicions si té un horari regular ens serà una mica més fàcil.  Si no és així és aconsellable convidar-lo a seure després dels àpats.  I sobretot és important no fer-lis agafar fàstic.

- Disposar de roba còmoda i fàcil de treure i posar per facilitar-li la tasca de poder fer-ho tot sol.

- Si se li escapa cal explicar-li d'una forma senzilla i sense enfadar-se el que ha passat i el que passaria si ho hagués fet a l'orinal.  i felicitar-los si ho fan al orinal (no fer regals).

- No posar-li i treure-li el bolquer quan a nosaltres ens convé, simplemente per la nostra comoditat. D'aquesta manera només aconseguirem confondre a l'infant perquè no sabrà quan s'ho pot fer a sobre i quan no. (les nits i les migdiades són una excepció).

- A la nit i a la migdiada posarem el bolquer, fins que veiem que durant uns dies s'aixeca amb ell sec.

- Hem d'estar preparats i portar a sobre tot el que necessitem per aquest procés: un orinal, roba de recanvi...

- Hem de tenir paciència i constància.

- Sobretot no hem de comparar amb altres nens o amb el seu germà.

 

No hi ha un temps establert per assolir el control d'esfínters.  Cada nen és diferent i cadascú té el seu ritme natural, però el què és important, és donar temps als infants i sobretot l'absoluta confiança de que ho aconseguiràn.  Ha de ser un procés respectuós i natural, no podem obligar a cap nen a deixar el bolquer.

 

______________________________________________________________________ 

QUITAMOS EL PAÑAL?

 Esta es una pregunta que no hacemos muchas famílias cuando llega esta época del año y sobretodo cuando vemos que nuestros pequeños se van al cole de los grandes.

Primero de todo, tenemos que tener en cuenta que no somos nosotros los que les quitamos el pañal, son los niños/as los que dejan el pañal.  Este es un paso muy importante en su crecimiento, pero no dependerá sólo de nuestra decisión y de nuestras necesidades.  Dependerá del proceso madurativo del niño, respectándolo y acompañándolo lo podremos vivir con la tranquilidad, la calma y el tiempo que necesite.

Precipitar esta decisión puede generar una angustia y una fustración tanto por parte del adulto como por parte del niño/a, porque nos hemos fijado unos objetivos que no acban de conseguir o que están tardando más de la cuenta.

¿Cómo sabemos si está preparado?

Es importante, para dar el paso de dejar el pañal, que se den dos factores:

1. que el niño sea suficientemente maduro, es decir, que pueda hacerlo.
2. que esté motivado, es decir, que quiera hacerlo.

No todos los niños están preparados en la misma etapa, ya hemos dicho que es un proceso madurativo.  Es importante observar al niño, ¿comienza a decir "caca" o "pipi" mientras se lo hace o incluso poco antes de hacerlo? ¿Muestra interés por el tema?

Señales que nos pueden ayudar:

- Ya identifica las sensaciones de pipi y caca y las sabe comunicar de alguna manera (lo dice, se esconde, se toca...).
- Le incomoda ir sucio y pide que lo cambien.
- Mantiene el pañal seco durante más tiempo.
- Muestra interés por utilizar el orinal.
 

¿Cuál es la mejor etapa?

No hay una época específica para este proceso.  Si es verdad que la llegada del buen tiempo acompaña un poco el proceso, porque permite llevar menos ropa, y es más fácil a la hora de poner y quitar.  A la hora de las "fugas", hace menos frío... Pero sobretodo para encontrar el momento adecuado, tenemos que tener en cuenta su evolución personal, y estar convencidos de que tendrá toda nuestra disponibilidad posible para poderlos acompañar en este momento.
El proceso comienza hacia el año y medio cuando el niño se da cuenta que ensucia el pañal.  Esto no significa que sea el momento o esté preparado para quitarlo.  Entre los dos años y medio y los tres años, muchos niños ya pueden controlar el esfínter y son ellos mismos quienes quieren empezar a utilizar el orinal o el w.c.

¿Cuándo puede ser más difícil?

Hay situaciones concretas, donde puede ser un poco más difícil este proceso, o simplemente no es el momento adecuado para el niño o la niña, por ejemplo, la llegada de un hermanito, la entrada a la escuela de grandes, una situación familiar difícil... En estas situaciones tenemos que darle apoyo y asumir que puede que le tengamos que volver a poner el pañal y esperar a otro momento.
A veces es mejor dar un paso atrás para poder avanzar con más seguridad.      

¿Cuál será nuestro papel?

Cuando llega la hora de dejar el pañal, podemos hacerle partícipe también a la hora de ir a comprar el orinal, de escogerlo y de decidir donde lo dejaremos normalmente, de ir a comprar calzoncillos o braguitas...
Durante un tiempo lo iremos utilizando, a cada cambio de pañal, o cuando sea la hora del baño, para que se vaya familiarizando con el uso del orinal.

 

Tips que nos pueden ayudar durante el proceso

 

- Tener el orinal disponible y ofrecérselo cuando lo pide o parece que tiene ganas.

- Dejar que se esté un tiempo prudencial, pero no mucho rato para ver si hace alguna cosa. 

- De tanto en tanto, recordarle que no lleva pañal y estar un poco más pendiente cuando lleve tiempo sin hacer nada.

- Le haremos participar con pequeñas cosas como estirar de la cadena, o bien vaciar el orinal en el w.c.

- Por lo que tiene que ver con las deposiciones, si tiene un horario regular nos será un poco más fácil.  Si no es así, será aconsejable invitarlo a sentarse después de las diferentes comidas.  Y sobretodo es importante no hacerles coger asco.

- Disponer de ropa cómoda y fácil de quitar y poner para facilitarle el trabajo de poder hacerlo él solo.

- Si se le escapa hace falta explicarle de foma sencilla y sin enfadarse lo que ha pasado y lo que pasaría si lo hubiera hecho en el orinal, y felicitarlo si lo hace en el orinal (no hacer regalos).

- No ponerle y quitarle el pañal cuando a nosotros nos conviene, simplemente por nuestra comodidad.  De esta manera sólo conseguiremos confundir al niño porque no sabrá cuando puede hacérselo encima y cuando no.  (las noches y las siestas son una excepción).

- Por la noche y la siesta, pondremos el pañal, hasta que veamos que durante unos dias se levanta con él seco.

- Tenemos que estar preparados y llevar encima todo lo que necesitamos para este proceso: un orinal, ropa de recambio...

- Tenemos que tener paciencia y constáncia.

- Sobretodo no tenemos que comparar con otros niños o con su hermano.

No hay un tiempo establecido para conseguir el control de esfínteres.  Cada niño y niña es diferente y cada uno tiene su ritmo natural, pero lo que es importante, es dar tiempo a los niños y sobretodo la absoluta confianza de que lo conseguirán.  Tiene que ser un proceso respetuoso y natural, no podemos obligar a ningún niño a dejar el pañal.